Dia 1 de desembre 2010...que dir de l'any???..es que anem tots molt plens d'informació constantment... eleccions, paro, crisis, hipoteques....i la gent que va per la vida amb els ulls tancats? son mes feliços? que es millor viure tot, sentir-ho, patir-ho, emocionar-se, deprimir-se, actuar? el face book? twitter?google reader? etc...iphone? ens salvarà de la crisis ell?? pq ho fa tot!!!jajajaj (si mai tinc una mascota ja se qui nom posar-li....jajajja! )

A nivell personal prefereixo equivocar-me, caure, aixecar-me, patir , sentir, disfrutar que anar per la vida amb els ulls tancats o mirant a terra quan camines. Tot es ràpid, fugaç, temporal, si et distreus ja ha passat. Es agafar-ho al vol,pujar al tren que es para i sinó vas ràpid s'escapa pero sempre en ve sempre un altre sense trigar massa.
Ha estat un any de reinventar-se, la gent amb la crisis pensa, busca, retroba alternatives. Per gust o obligació o desesperació... Es un ambient per intentar progressar amb el que tenim. Qui any passa any empeny?? es aixi?? no perdre mai les ganes de descobrir, d aprendre, de il·lusionar-se, d´entendre, de millorar.....crec que es el secret per seguir endavant almenys intentar-ho. Es una època complicada de canvis d esquema inculcats a primaria i dels perfils de vida que un podia tenir esquematitzats quan anava a l'escola...jo quan sigui gran vull ser.....tindre 4 fills.....una casa.....un cotxe.......... i el que hi ha ara es molt diferent al que podíem imaginar-nos. Per mi en resum: viure cada dia com una petita historia, una pagina mes del llibre on totes son part de la novel·la.
Ens en sortirem sempre.

Els dilluns...la tardor...

Ja tornem a ser dilluns altre vegada....!!! i perquè ens agraden tan poc els dilluns...?que esperem d´un dilluns ? que passi ràpid? que no passi? que ens toqui la loteria un dilluns??? llavors ens encantarien!jj. De fet tindria que ser el millor dia de la setmana, ja que es suposa que em descansat tot el cap de setmana, em carregat piles..etc. No se perquè em sembla que fem el contrari.....volem fer dissabte i diumenge tot el que no podem de dilluns a divendres....super, esport, dormir, menjar, passejar, relax....tot no i cap!!jajaja. Llavors curiosament el divendres derrotats de la feina, tenim forces per arribar al cap de setmana!quina contradicció... La meva petita opinió es que cada dia sigui únic..pero això es molt difícil, per molt que diguin els llibres, Intentar que cada dia sigui una aventura. Intentar fer uns minuts algo que t'agradi, gimnàs, anar a córrer, o menjar xocolata!!! A mi m´ajuda a llevar-me el pensar que em sorprendrà mes? algo diferent? serà igual q molts dies? sol? pluja? una veu agradable? un missatge inesperat? un cafè dolç? un bon dia del venedor del pa et pot posar content? o un nen al cotxet que et somriu i ja tot es fa mes fàcil!.... a vegades ens passem per alt tantes coses!! o saborejar petits detalls que fan de cada dia una nova historia feta per tu mateix, ningú mes. Anims nomes en queden 13 aquest 2010....pero en venen mes...

ANY NOU

ANY NOU......de fet tots els anys son nous almenys al principi. I perquè son nous?? pq no s´ha probat? no s´ha estrenat ? quan deixa de ser nou a ser antic? en quin mes? a mitg any potser? Vull ser optimista i mes que any nou sigui any 10!!! i el numero deu es un bon començament. Una nota màxima d´examen, per exemple, " ets un 10 " un crak..jjj! Doncs si millor que el 9 segur, almenys tenim dues xifres. Jo crec que de tot n´aprenem, de la crisi fins i tot, uns mes que altres..sempre passa. Altres que em passat crisis ja fa temps i ens en em sortit!! jajajaja i aixo que no era l´època!! de fet la millor sol.lució es intentar ser lo mes optimista que un pot ser, sobretot important, per superar-la no mirar al Josep Cuní cada mati, ni les noticies diàries i als diaris saltar-se la part d´economia. Serem mes feliços...jajajajaj!!! mirar l´economia personal primerament que la del mon, que ell no et treura de la crisis, has de ser tu mateix. Optimisme. Bon humor. Mirar endevant. No donar-se per vençut MAI. Cada dia surt el sol i així tota la vida, sigui el 2010, 11, 12,13....etc!!! La qüestió és saber disfrutar sigui un cafetó de 1.50 eur. igual que si fas un apat al Bulli de 100€, ja se que m´he passat pero pot ser possible! si estas en bona companyia disfrutant el moment no cal gastar-se masses diners. No és imprescindible, si no es el moment. Tot arriba si ho desitges i lluites per trobar-ho, tot i que no vol dir que sigui fàcil. Temps al temps.......nomes és la meva opinió i a mi em funciona...

El dia a dia.....

bon dia, bona nit,que vagui be,...sempre estem desitjant lo millor a tothom... es realment un sentiment que fa la gent??? jo a vegades m'ho pregunto... De tots els bon dies, o bones tardes que diem, potser que conscientment els pensem 1 de cada 20 i crec que fins i tot soc generosa...jajjaja!i sempre que preguntem que tal com va?? tothom diu be!! jajajjaja!! sort que som sincers...a vegades quan algú et diu -no fatal, es quan ja no sabem com posar-nos...pq s'ha saltat el protocol....!!Es com la conversa d'un ascensor, tot be ? si..( contant que sigui un veí de confiança ..) si no es el cas com a màxim - a quin pis va? o quin fred fa...!!. En resum som mes robots del que ens pensem.Si féssim l'esforç de realment quan diem bon dia o bona nit desitjar-ho realment..jo crec que seria un bon exercici jajjajaj!! Pq som tan hipòcrites?? pq no parlem una mica mes en obert...ui no, que semblara que soc un fracassat social !! tinc que dir que tot be, la família be, el cap de setmana perfecte...quan tothom sap els seus mal de caps i no es així...no se, a vegades m'ho pregunto...ajajjaja!! però vaja, "es tot tan senzill com difícil".

LA LLUNA

Allà esta sempre mirant-nos, si si, com les estrelles. Encara que sigui de dia ella es allà i no la veiem, però ella a nosaltres siii!!...que deu pensar.??..tot i cada dia ens veu mes borrós de la pol·lució segurament.,... deu fer pudor la terra...jjj!!Es un petit mon estrany allà penjat i tant riu com no, sempre mirant-la amb la sensació de que algo porta dins..un gran misteri a la vista de tothom però que ningú en pot dir res. Es una decoració del cel, es una companyia, es una inspiració per nens i els seus contes, o pel poeta, o pel científic que no para d'observar-la, o dels rats penats, o de moltes noveles de llops..o la llum del bosc fosc o del mar, blau mirall de nit.

Per mi la lluna es com una petita il.lusió, un petit racó, allà penjada, que et recorda quan la veus que som petits i que val la pena mirar-la i parar uns moments sense pensar en res mes. Que ens ha vist en tots els moments d'estiu contents o hiverns freds i romàntics o de tristor i seguira alla en tot moment.

Ella nomes esta per fer bonic lo que tenim. LA LLUNA.

Que es l´alegria??

un tema difícil, escriure.........amb el full en blanc....el gran enemic. Es com lluitar contra res i contra tot, com posar amb paraules el que sents, sigui ràbia, amor, sentiment, decepció...etc.
Com descriure l'alegria, com ho faries? com es l'alegria, per cadascú és diferent, per mi pot ser una tarda a la platja sense massa calor veient el mar..i per un altre, pot ser això lo mes avorrit del mon, o potser un repte posar-se crema a l´esquena, amb la sorra molesta entre els dits, els nens amb la pilota..els crits..jaja,,, vigila amb la pilota..no molestis aquesta "senyora!!!!!!!!!!""""jjaja !! tot depèn qui ho miri... (Aprofito a dir a totes les mares, que son mes senyores que jo. Siusplau d'entrada diguin noia..."señora" sona fatal...jjj i sinó tan sols digues- no molestis. sense afegits fora de lloc..jajajaj!
Doncs el que deia, cadascú te un concepte d cada cosa que mai podrem imaginar i es la gran sort, pq sinó imagineu-vos que a tots ens agrades el mateix ..seria horrorós...ja massa que coincidim..jj!
En resum que es l'alegria?? un estat? un sentiment? una sensació? un estar be amb un mateix, jo crec que es el secret. El proper escrit serà un altre concepte, la tristor?? no, no, que això no interessa a ningú...jjjj!

" el gran BLAU"

Moltes vegades em pregunto pq m´agrada tant navegar, no ho se. Per fugir del soroll?? per sentir la natura a flor de pell? potser. Es una sensació que no trobes enlloc. Pots estar a coberta sol i la resta dins i tenir tota la sensacions que vulguis menys de soledat. Es com si el mar t'acull. Sempre amb respecte mutu, ell amb les seves normes i tu les teves. Mentre es tinguin presents cap problema. El Mar esta igual per fora o superficialment que fa milers d'anys. Encara que en veritat s'està morint... Però potser que la seva atracció es que no te cap empremta directament visible, les onades son iguals des de el dia de la seva existència. Funcionen igual mes o menys altes, cap una banda o una altre però son les mateixes !!!!! No ha canviat res! Es dels pocs estats igual que els núvols que sempre son allà des de el primer dia. Val la pena recordar-ho i fer que segueixin presents. Es l'estat de sensació de pau mes bo que coneix-ho apart de gaudir del gran blau!!