Allà esta sempre mirant-nos, si si, com les estrelles. Encara que sigui de dia ella es allà i no la veiem, però ella a nosaltres siii!!...que deu pensar.??..tot i cada dia ens veu mes borrós de la pol·lució segurament.,... deu fer pudor la terra...jjj!!Es un petit mon estrany allà penjat i tant riu com no, sempre mirant-la amb la sensació de que algo porta dins..un gran misteri a la vista de tothom però que ningú en pot dir res. Es una decoració del cel, es una companyia, es una inspiració per nens i els seus contes, o pel poeta, o pel científic que no para d'observar-la, o dels rats penats, o de moltes noveles de llops..o la llum del bosc fosc o del mar, blau mirall de nit.
Per mi la lluna es com una petita il.lusió, un petit racó, allà penjada, que et recorda quan la veus que som petits i que val la pena mirar-la i parar uns moments sense pensar en res mes. Que ens ha vist en tots els moments d'estiu contents o hiverns freds i romàntics o de tristor i seguira alla en tot moment.
Ella nomes esta per fer bonic lo que tenim. LA LLUNA.
